Este es un memoràndum de proves respecte a l’establiment d’una connexió entre dos ordinadors, via mòdem amb comandaments Hayes mitjançant línia telefònica “convencional” amb una connexió entre una línia de coure de parell trenat real, amb una virtualitzada mitjançant tecnologia VoIP (sota fibra). Donarem detalls dels detalls de configuració dels routers/mòdems/ports i metodologia en totes les proves realitzades.
La qüestió subjacent volta respecte a que darrerament els usuaris de DSL hem estat atabalats en peticions d’actualització de tecnologia cap a línies de fibra òptica. La xarxa de coure instaurada antigament per l’empresa telefònica estatal, posteriorment privatitzada i que en els termes evolutius va facilitar l’actualització tecnològica cap a la fibra, sembla dona per amortida la tecnologia pública del parell trenat de coure, i en este aspecte ha anat sol·licitat als clients la cancel·lació o actualització d’estes línies. Açò implica una segura davallada d’ús del perifèric que utilitzava este tipus de tecnologia per intercanvi de dades entre ordinadors (mòdems).
En este context i com usuari de línia de coure fins aleshores, vaig demanar una línia de fibra a principis d’any, no sense haver-hi fet tots els experiments que se m’ocudiren i haver-los documentat per tal que quan tingués temps d’escriure un article com darrerament, a mode de memoràndum, recordar les meves experiències i conclusions per si em fos d’utilitat més endavant (o li fos d’utilitat a vostè).
Així doncs, donat el cas que sembla que per l’actual part privada no s’hi va a donar un suport de seguiment a una tecnologia, segons ells, obsoleta; este article tracta de donar pautes de com virtualitzar una connexió telefònica utilitzant les tecnologies físiques (reals) d’època utilitzant tecnologies físiques (reals) actuals.
PART 1. Configuració del mòdem de fibra i del de coure.
Sembla que d’acord amb les orientacions rebudes sols hi ha dos coses importants a l’hora de configurar-lo per tal d’establir connexió satisfactòriament una d’elles és un clàssic: evitar la compressió de dades de manera que s’òbvien les freqüències no ajustades a la veu humana (detall que cal portar a terme cancel·lant en el router de fibra tots el protocols de veu que no siguen el alaw-811). Altrament cal assegurar que els dtmf (transmissió de marcatge per tons) serà del tipus inband (o transparent transmission), segons fabricant. Finalment en el mòdem utilitzat per a les línies VoIP sota fibra cal assegurar que tinga marcatge per tons i no per polsades (i açò n’és un problema perquè d’una banda les línies de fibra no ho soporten i d’altra molts d’ells sols van per polsades fins i tot amb el matcatge Hayes ATDT).
Cal fer finalment esmena del cas de l’existència d’alguns routers de coure que virtualitzaven també la línia telefònica tot i que no era necessari atès al fet de la disposició d’una línia real; este cas és d’estudi, tot i que sembla que obviant sense el router s’obtindria els mateixos resultats.
Per defecte en la columna Codec list apareixeran un fum de còdecs els quals sols hi ha que deixar el ALaw, això en el router que tinc es fa picant en el “0” de la columna Id. Una vegada ho fem cal deixar-ho d’esta forma:
PART 2. Establim la connexió.
La prova es va dur a terme utiltizant un Acer Travelmate 290c (mòdem amb marcació per polsades) en la ADSL i un Core Duo amb port RS-232 connectat a un mòdem-fax extern connectat a la línia telefònica VoIP de fibra. Ambdós ordinadors disposaven d’un Mint i la connexió fou establerta utilitzant el programa minicom. Pel que fa a la resta de l’article, els missatges escrits en fons verd estaran relacionats en l’ordinador que telefona (fibra), i els que tenen fons negre estaran relacionats en l’ordinador que rep la telefonada (DSL). Si no s’inclouen les dues imatges, serà perquè són idèntiques.
1.- Primerament iniciem el minicom
en cadascun dels ordinadors tindrem, respectivament iniciat el seu minicom.
2.- Seguidament anem a configurar els paràmetres bàsics de comunicació. Iniciem el menú general en ambdós ordinadors, així tindrem en els dos:
Si ara entrem al menú “P” relatiu als paràmetres de comunicació, per defecte tenim la velocitat a 115200, el nostre objectiu serà canviar-la a 9600 (“C”).
->>> 
3.- Seguidament des del menú principal entrem al directori de telefonades “D”:
Una vegada configurat com és el cas, s’ens obri la finestra d’autodial i comença el marcatge per tons cap nombre telefònic desitjat, és important que en el moment que comence a sonar l’altre telèfon, “contestar”, és a dir, escriure ATA en el terminal minicom que rep la telefonada per tal de despenjar i començar la negociació.
Una vegada acabada la negociació, en el terminal on rebem la telefonada ens indicarà la seva velocitat de connexió i caldrà picar una tecla en la finestra d’autodial de qui telefona:
4.- Amb la connexió establerta, el que s’escriu en un ordinador apareix en la pantalla de l’altre,
així si escrivim “hola” en el ordinador que telefona, en l’altre tindrem:
i si escrivim “byebye” en el que ha rebut la telefonada, tindrem:
5.- Finalment sols cal penjar per finalitzar la connexió (“H”) en el menú.
Seguidament es talla la connexió entre ambdós terminals:
obtenint també el mateix “NO CARRIER” en l’ordinador que fa la telefonada.
PART 3. Log, problemàtica i experiències.
Les primeres proves foren un desastre i no fou fins quan es va connectar directament a la roseta d’entrada al domicili del mòdem associat a la línia DSL quan la cosa va començar a funcionar. Açò potser fos degut a problemes en la línia telefònica interna o al nombre de microfiltres DSL associats a cada terminal telefònic (3).
Cal mencionar que junt amb un únic terminal telefònic amb microfiltre (domo), també funcionava la connexió (independentment que el mòdem estiguera connectat com un microfiltre o no).
Un altre dels detalls fou el assegurar la velocitat de transmissió, especialment en el mòdem de fibra, el qual recordem que és emulat i en este sentit no pot assumir velocitats tan elevades com un real. Açò es realitzava amb un Hayes B60 que limita la velocitat a 9600bps.
Pots escoltar l’àudio de la connexió (dialtone distorsionat/restringit per raons de privacitat) que inclou el handshake (negociació de velocitat màxima), xerrada i tancament de connexió:
Connexió mala.
Connexions relitzades correctament:
Part 4.- Agraïments.
- Jorge Castillo, aka, Pastbytes per les xerrades al voltant de línies telefòniques i de la seva emulació que segur que deriven en una actualització d’este article en una simulació de línia telefònica properament.
- Jojo (vieju.net) per les recomanacions al respecte dels detalls de configuració del maquinari i assessorament dels diversos detalls que envolten l’ús de tecnologia de fibra en les connexions treballades en els experiments.